El "Port perfumat". Últim capítol del blog

Heus aquí les últimes notícies des de Hong Kong, o 香港, que literalment significa el "Port perfumat"!

Després del primer dia que ja us vaig explicar, cada dia m'he dedicat a veure una part diferent de l'illa i voltants. I és que la idea que tenim de Hong Kong dels gratacels és una imatge absolutament parcial. És una zona amb relleu, plena de muntanyes sorprenents, i que també té platges de sorra en paratges de tranquil.litat, ben lluny del ritme trepidant de la gran ciutat.

Platja de Stanley, al sud de l'illa de Hong Kong

Ahir l'Eugenia es va demanar festa i vam passar el dia juntes visitant la zona nord, ja no de l'illa de Hong Kong, sinó de la part continental de Hong Kong. Us explico:

Hong Kong és l'illa, el primer territori que l'emperador xinès de l'última dinastia xinesa, la Qing, es va veure obligat a cedir als britànics com a part del botí per haver guanyat (els britànics) la Primera Guerra de l'Opi, el 1841. Avui en dia, l'illa de Hong Kong té una població d'aproximadament un milió i mig de persones. Però atenció! Un milió i mig en uns 80km2 de superfície!!! Que vindrien a ser com dues ciutats de Girona, per entendre'ns!!!

A la part continental s'hi troba Kowloon 九龙 (literalment, "9 dracs", ja que sembla ser que s'associen les muntanyes amb esquenes de dracs). Kowloon va ser el segon territori que van aconseguir per la força els britànics, l'any 1860, després que ataquessin Pequín i calessin foc a l'antic Palau d'estiu dels emperadors juntament amb els francesos. Fou la Segona Guerra de l'Opi.

I, ja per acabar, la part més nord de la zona continental, la que ja delimita amb Shenzhen a la Xina, es diu "Nous territoris", i és l'última part que van aconseguir els britànics fou el 1898. S'acordà llavors que la colònia britànica de Hong Kong (les tres parts esmentades), serien retornades a la Xina després de 99 anys després de la firma d'aquest últim tractat. Per aquesta raó el 1997 Gran Bretanya va haver de retornar Hong Kong a la Xina.

Parts en què es divideix la regió de Hong Kong: l'illa de Hong Kong, Kowloon i els Nous Territoris

Ara que ja coneixeu bé les diferents parts, ja us puc dir que ahir vam anar amb l'Eugenia als "Nous territoris", just a tocar la Xina. Vam fer una ruta xulíssima veient habitatges i pagodes molt xinesos, de molts segles d'antiguitat, quan aquella zona era controlada per un clan que es deia Tang. Ens va encantar veure aquesta realitat tan diferent que es pot trobar a la regió de Hong Kong!!!

I avui he tingut l'oportunitat de veure una altra realitat de Hong Kong: la retirada dels estudiants del moviment pro-democràcia "Occupy Central". Dilluns passat no ho vaig veure perquè no vaig arribar a la zona on hi havia la gran concentració. I avui, en arribar-hi, només us puc dir que se m'ha posat la pell de gallina i he voltat entre les tendes de campanya que encara quedaven i les que ja no hi eren però que havien deixat un cartell dient "Tornarem" amb els ulls plorosos... Els joves que es veien, o estaven asseguts o estirats intentant dormir com podien, o seguien per la ràdio el que estava passant.

I, per acabar, us diré que acabo d'anar a sopar amb un hongkonguès per qui treballo a vegades a Barcelona. És qui va comptar amb mi per la moguda de l'incentiu d'empresa que vaig tenir a principis del maig passat, 500 treballadors hongkonguesos d'una companyia d'assegurances que es va deixar una morterada a Barcelona, entre d'altres activitats fent el sopar de gala a la Sala Oval del MNAC! Doncs bé, he pogut sopar amb el de l'agència que em va contractar i amb tres dels seus treballadors que ja coneixia del maig passat! :) Evidentment, us puc assegurar que l'opinió que m'ha donat ell de les protestes dels estudiants difereix totalment del moviment pro-democràcia... i és que si una cosa és certa aquí és que l'objectiu principal dels hongkonguesos és fer diners, i si per culpa d'aquests moviments el negoci no els va bé no els fa gens de gràcia...

M'acomiado del blog informant-vos que demà passat dissabte ja volo cap a Shanghai, i que dilluns pujo a l'avió que em deixarà a Barcelona dimarts al migdia!!! Tinc la sensació que fa un any que vaig marxar, us ho ben asseguro!!!
Fins ben aviat!!!! :)

Des de Hong Kong

Ja sense la Pítins, la meva gran companya d'aventures, ahir vaig posar els peus a Hong Kong. L'Eugenia i en Jesús ja m'esperaven. Quina il.lusió haver pogut venir aquí a veure'ls!!!! :)

Casa seva és just davant del mar, al costat oest de l'illa de Hong Kong. És un piset petit (cosa normal en una ciutat vertical com Hong Kong) però molt acollidor.

Em van portar a menjar dim sum per sopar, que és l'especialitat d'aquí. Mare meva, quins dim sum més deliciosos!!!! Ha estat arribar aquí i obrir-se'm la gana com mai!!!! I és que pots trobar-hi menjar de tot el món!!! En Jesús ja ha fet la llista de cada restaurant on anirem a sopar cada dia d'aquesta setmana!!! Mmmm!!!! :)

Avui he agafat el tramvia (que són estrets i alts, i tenen molt d'encant) i me n'he anat cap a Central, el districte financer. És impressionant veure una ciutat amb els carrers estrets i amb els pisos tan alts... crec que és la ciutat més vertical que he vist mai!!!! Però el que sobta més és que com que hi ha molta muntanya, molts carrers fan pujada i hi ha jardins amb arbres i plantes exuberants enmig de la metròpoli!!!

Tot xino-xano, m'he deixat portar i he arribat sense proposar-m'ho a l'espai ocupat pels estudiants de la concentració, que encara dura, tot i que queden poques tendes de campanya. Això sí, el tros de carrer ocupat continua tallat amb barricades fetes per ells mateixos.

Després, aprofitant que feia un sol ben maco, he decidit pujar a una nòria gegant, per veure les vistes de la ciutat. Allà he conegut una noia xinesa i duea noies filipines, que resulta que estaven aprofitant les seves hores de descans de la feina per esbargir-se una mica. Des de la nòria hem vist dos creuers, i m'han explicat que elles treballen en un dels dos creuers. Els he preguntat si feien el trajecte Filipines-Hong Kong-Filipines, i m'han deixat amb un pam de nas quan m'han dit que no, que no se'n van mai de Hong Kong... Com s'entén això??? Doncs flipeu: el creuer surt cada vespre cap a aigües internacionals, on els casinos no són il.legals, ja que aquí sí que ho són, i la gent agafa el creuer només per anar-se a jugar la pasta!!!!! :o
Aquestes noies treballen 10 mesos l'any cada dia, no tenen ni un dia de festa... tela...

I fins aquí les notícies des de Hong Kong!!! :)

Vista des de ca l'Eugenia i en Jesús

Tramvia de Hong Kong

Barricades del moviment de protesta "Occupy Central". A la pancarta hi posa "Tira'n a terra 10, que se n'aixecaran 100"

Vista des de la nòria ("sínia" en català correcte)

Vista de Kowloon des de la nòria

Vista del districte financer des de la nòria

Vegetació frondosa en ple centre de Hong Kong

Bye bye Taipei!!! 拜拜台北!

Última tarda a la capital. Demà al matí marxa la Sandra cap a Shanghai, i jo, unes hores més tard que ella, agafaré l'autobús cap a Taizhong (Taichung). Serà l'última parada taiwanesa que faré abans de volar cap a Hong Kong!

A Taizhong veuré la Sabrina, amb qui vaig fer Filologia xinesa a Bordeus, i que fa més de 10 anys que no he vist. Quina emoció!!! :)

Us deixo amb alguna foto del 101, l'edifici més alt de Taipei, que va ser l'edifici més alt del món fins fa uns anys, i que vam visitar ahir. Té 101 pisos i 508m d'altura, i està preparat per resistir grans tifons i terratrèmols. I té l'ascensor més ràpid del món!!! Vam arribar al pis 89 (el pis mirador) en 37 segons!!!! S'inspira en les pagodes, i és realment preciós...

Taipei, una ciutar de 2,6 milions d'habitants i completament envoltada de muntanyes

Aquest senyal no té pèrdua... atenció, noies amb faldilleta, que hi ha mirall a terra i se us poden veure les calceeetes!!!! Jajajaja

Ben aviat... adéu bici!!! 再见脚踏车!

Avui enyoràvem anar en bicicleta i hem decidit anar fins a Jialeshui, a l'est del parc natural de Kenting (això sí, avui, sense les alforges, semblava que volàvem! Fiuuu!!!). Podem dir que hem fet el comiat amb les bicis que ens han permès travessar tot Taiwan de nord a sud. Han estat ni més ni menys que 480 km. Si m'ho arriben a dir abans de marxar no m'ho crec...

Les bicis són de la marca taiwanesa Giant, que té botigues repartides per tot Taiwan, i ens permeten tornar-la on vulguem. Tot i que demà passat tornarem a Taipei igualment, demà serà el dia del comiat amb les bicis, les nostres companyes d'aventures, i així demà passat anirem ben lliures a Taipei, sense remenament de bicis i alforges.

Però sobretot, el que ens fa més il.lusió de tot, és deixar els pantalons "Tena lady" (és a dir, els pantalons de ciclista en el nostre vocabulari) i tornar a portar pantalons normals!!! Alliberació total!!! :)

I la gran notícia del dia a Taiwan!!! Resultats de les eleccions municipals: el Guomindang, partit que estava al govern fins ara i que és amic de la Xina, ha patit la pèrdua més important de vots dels últims anys, vots que ha guanyat el partit independentista. Diuen que aquestes eleccions són molt importants perquè indiquen clarament la tendència que seguiran les següents eleccions estatals, i la tendència resulta ser la voluntat de desvinculació del gran gegant asiàtic que els considera part del seu territori. Avui, mentre anàvem i tornàvem de Jialeshui, han passat "cercaviles" de cotxes tocant gongs i amb la música a tope celebrant la victòria del partit independentista.

Far d'Eluanbi

Oju peligru!!!

Vacances de les vacances

Sí, sí, ho heu llegit bé. Vacances de les vacances!!! Avui, dia 29 de novembre, que fa 20 dies que vam començar el viatge, ha arribat el gran dia de fer VACANCES!!!!!

Hem arribat a Kenting (o Kending, es pot escriure de les dues maneres), al sud de tot de Taiwan. I el més emocionant de tot és que hi ha PLATJA!!!! Res millor per refer-nos de tots aquests quilòmetres en bici que fer el llangardaix estirades a la sorra d'una platja on pràcticament no hi ha ningú... com ho desitjàvem, sisplau!!!! Aquí ens plantem uns dies!!! :)

Fent la cabra a la platja :)

Vista del cap de Maobitou, on vam dormir ahir

Paisatge que ens vam anar trobant ahir a la carretera 153, que ressegueix tot el parc natural de Kenting arran de costa

Mapa aproximat de la ruta que m'ha actualitzat el pap, que com a bon Company, no triga ni un segon a seguir la pista de la ruta que anem fent. La Sandra ha entès perfectament d'on em ve la fal.lera que tinc pels mapes!!! :)
En realitat la líni hauria d'anar a Fangliao primer (la ruta que vam fer en tren), i després hauria de baixar fins al sud de tot, a Kenting.

Un món blau elèctric i verd groguenc

Feia quatre anys que no posava els peus en un país tropical. I ahir i avui, en anar baixant de nord cap a sud, he pogut tornar a contemplar la meravella de colors del món dels camps d'arròs... camps de color verd groguenc, coberts d'un cel blau elèctric.

Ahir vam anar de Hualien fins a Ruisui, i avui hem arribat fins a Yuli, on hem pujat la bicicleta al tren per canviar de costa: hem passat de l'est de Taiwan a l'oest, a Fangliao, d'on demà agafarem la carretera cap al parc natural de Kenting!!!!

I ara anem a celebrar l'aniversari de la Sandra, que avui fa 31 anys!!! :)

Això és un "gelat" a l'estil taiwanès que ens hem fotut avui per postres

Eleccions omnipresents

No us penséssiu pas que parlarem d'eleccions plebiscitàries.

Resulta que aquest dissabte 29 se celebren eleccions municipals aquí a Taiwan. I ja fa més d'una setmana, des que vam posar els peus aquí, que estem vivint la campanya electoral a fons. I quan diem a fons, volem dir MOLT a fons...
A part de la gran quantitat de banderoles amb les fotografies i els números corresponents a cadascun dels candidats que hi ha a cada dues passes, és sorprenent veure la moguda que implica la campanya.
Cada candidat disposa de, com a mínim, una furgoneta, que circula amb l'altaveu i la música a tope amunt i avall, seguida d'algun cotxe més ben engalanat amb el número i la foto del candidat. Però, a més a més, aplega grups d'entre 10 i 15 persones que, vestides amb armilles del color i amb el número del candidat, es dediquen a convèncer la gent que voti per aquell candidat, ja sigui saludant i xerrant, tirant petards al mig del carrer, o repartint globus.
Ahir al vespre, mentre fèiem una birreta en una taula al carrer, ens van enxufar un globus a cada una. Quan vam mirar de quin partit era, vam decidir deixar els globus a la taula. Hi ha dos partits grans, un és el Guomindang (Partit nacionalista), el que és més "amic" de la Xina, i l'altre el Partit independentista. Ja us podeu imaginar de quin partit ens van donar els globus...
Bé, la qüestió és que les eleccions són tan omnipresents que avui, que hem fet una ruta de més de 70km en bici passant per una carretera secundària on pràcticament no ens hem trobat cotxes, les furgonetes dels diferents candidats amb els altaveus i la música a tope no ens han desamparat. Evidentment, seguits de la corrua de seguidors del candidat. Veure per creure!!!!

 

Els seguidors del candidat núm 1 passant per les cases

El que segueix tot darrere de la furgoneta del candidat portant les cadires per l'acte de campanya