Com si no hagues passat el temps...
Probablement ben poques vegades podem tenir aquesta sensacio. El temps passa i els llocs canvien, i mes les ciutats de la Xina, on la velocitat de demolicio i construccio es supersonica. Pero ahir, sorprenentment, vam pujar a la bici des de can Miguelin, que resulta ser molt a prop d'on viviem fa 4 anys, i vam refer el cami que feiem cada dia per anar a l'Expo... Vam passar per Dong'an lu, el nostre carrer, i vam entrar a la Concessio Francesa, que mante el seu encant meravellos... Quina sensacio de felicitat... Teniem la impressio que no havia canviat res, que no haviem marxat de Shanghai... I recordavem els llocs on haviem viscut moments, tant importants com intrascendents, pero no per aixo oblidables.
I aquesta nit agafem el tren cap a Qingtian, ciutat d'on son la majoria de xinesos que viuen a casa nostra. Aquests propers dies, mentre estiguem en terres xineses, no tindrem acces al blog. En aquest pais hi ha una cosa que es diu censura, i si no tens la sort de tenir un programa per saltar-te-la, com tenim ara mateix des de l'ordinador d'en Miguelin, no s'hi pot fer res. I els blogs son perillosos, ja que poden contenir critiques. I la critica es una cosa que no interessa fomentar en aquest pais. Per tant, tornarem un cop ja haguem posat els peus a Taiwan! Pero les properes parades seran Qingtian i Xiamen. Fins aviat!
Probablement ben poques vegades podem tenir aquesta sensacio. El temps passa i els llocs canvien, i mes les ciutats de la Xina, on la velocitat de demolicio i construccio es supersonica. Pero ahir, sorprenentment, vam pujar a la bici des de can Miguelin, que resulta ser molt a prop d'on viviem fa 4 anys, i vam refer el cami que feiem cada dia per anar a l'Expo... Vam passar per Dong'an lu, el nostre carrer, i vam entrar a la Concessio Francesa, que mante el seu encant meravellos... Quina sensacio de felicitat... Teniem la impressio que no havia canviat res, que no haviem marxat de Shanghai... I recordavem els llocs on haviem viscut moments, tant importants com intrascendents, pero no per aixo oblidables.
I aquesta nit agafem el tren cap a Qingtian, ciutat d'on son la majoria de xinesos que viuen a casa nostra. Aquests propers dies, mentre estiguem en terres xineses, no tindrem acces al blog. En aquest pais hi ha una cosa que es diu censura, i si no tens la sort de tenir un programa per saltar-te-la, com tenim ara mateix des de l'ordinador d'en Miguelin, no s'hi pot fer res. I els blogs son perillosos, ja que poden contenir critiques. I la critica es una cosa que no interessa fomentar en aquest pais. Per tant, tornarem un cop ja haguem posat els peus a Taiwan! Pero les properes parades seran Qingtian i Xiamen. Fins aviat!
Quins records 😍
ResponElimina