Taiwan té una gran quantitat d'aigües termals. La Sandra ja feia mesos que somiava en anar a fer xup-xup. I avui ha estat el gran dia.
Primer ens hem arribat a Tamsui, el port de Taipei, al nord, que va passar per moltes mans abans de ser taiwanès, entre les quals per mans espanyoles (una vintena d'anys), i sobretot holandeses.
Però el plat fort del dia era anar a fer xup-xup a les aigües termals de Beitou, no gaire lluny de Tamsui.
Si volíem una experiència única, creieu-me que l'hem tingut...
Hem optat per anar a, per dir-ho d'alguna manera, la piscina pública d'aigües termals de la ciutat, pel mòdic preu d'1 euro.
L'altre dia vam aprendre una expressió xinesa per dir "ple a vessar", que és "com bullir jiaozis zis (raviolis xinesos)", ja que els jiaozis es bullen en una olla tots junts sense deixar ni un espai, com nosaltres fem amb els "brunyols". És una expressió ben il.lustrativa, eh? Doncs bé, tornant al tema que ens pertoca, ens hem trobat ni més ni menys que com en una olla de jiaozis, tots ben juntets fent xup-xup.
Hi havia diferents mini-piscines (rotllo gorgues) de diferents graus de temperatura. A cada piscineta hi havia entre 20 i 30 persones, la majoria d'edat avançada. Les dones, en banyadors de cos sencer, algunes portaven banyadors-faldilleta, que estan súper de moda per aquestes terres, però també n'hi havia que semblava que portessin vestits de nenoprè: pantalons llargs, samarreta màniga llarga i amb el banyador per sobre!!!! Però a part de la poca carn que ensenyaven, hem de destacar que, tot i que no feia sol, tant homes com dones portaven barrets, gorres, o altres coses que també s'estilen molt per aquí: gorros de dutxa i, sobretot, tovalloles plegades a sobre el cap (sí, sí, heu llegit bé: plegades)...
La Sandra en bikini i jo en calces i sostens estàvem una miiica cohibides... però ens hem tret la vergonya de sobre i... hem entrat en acció. Érem les úniques estrangeres. I teníem tothom expectant.
Després d'una bona estona fent xup-xup a la primera piscineta, hem anat cap a la segona. Ha estat llavors. El moment culminant. Altre cop, més de 40 ulls sense ni parpallejar observant cadascun dels nostres moviments. Quan, armada de valor, m'he tret les xancletes i he procedit a entrar a l'aigua, el terra patinava i he fotut una relliscada que he fet una voltereta a l'aire i tot. La reacció ha estat instantània. L'audiència no ha pogut reprimir les rialles, i a mi no se m'ha acudit res més que saludar formalment el meu públic. Llavors, un senyor que hi havia dins de la piscineta m'ha cridat l'atenció perquè m'havia d'haver tirat aigua als peus amb una palangana abans d'entrar a la piscina... no li deu haver entusiasmat la meva entrada espectacular a l'aigua...
Una experiència que no oblidarem. Ni ells tampoc... :)
Primer ens hem arribat a Tamsui, el port de Taipei, al nord, que va passar per moltes mans abans de ser taiwanès, entre les quals per mans espanyoles (una vintena d'anys), i sobretot holandeses.
Però el plat fort del dia era anar a fer xup-xup a les aigües termals de Beitou, no gaire lluny de Tamsui.
Si volíem una experiència única, creieu-me que l'hem tingut...
Hem optat per anar a, per dir-ho d'alguna manera, la piscina pública d'aigües termals de la ciutat, pel mòdic preu d'1 euro.
L'altre dia vam aprendre una expressió xinesa per dir "ple a vessar", que és "com bullir jiaozis zis (raviolis xinesos)", ja que els jiaozis es bullen en una olla tots junts sense deixar ni un espai, com nosaltres fem amb els "brunyols". És una expressió ben il.lustrativa, eh? Doncs bé, tornant al tema que ens pertoca, ens hem trobat ni més ni menys que com en una olla de jiaozis, tots ben juntets fent xup-xup.
Hi havia diferents mini-piscines (rotllo gorgues) de diferents graus de temperatura. A cada piscineta hi havia entre 20 i 30 persones, la majoria d'edat avançada. Les dones, en banyadors de cos sencer, algunes portaven banyadors-faldilleta, que estan súper de moda per aquestes terres, però també n'hi havia que semblava que portessin vestits de nenoprè: pantalons llargs, samarreta màniga llarga i amb el banyador per sobre!!!! Però a part de la poca carn que ensenyaven, hem de destacar que, tot i que no feia sol, tant homes com dones portaven barrets, gorres, o altres coses que també s'estilen molt per aquí: gorros de dutxa i, sobretot, tovalloles plegades a sobre el cap (sí, sí, heu llegit bé: plegades)...
La Sandra en bikini i jo en calces i sostens estàvem una miiica cohibides... però ens hem tret la vergonya de sobre i... hem entrat en acció. Érem les úniques estrangeres. I teníem tothom expectant.
Després d'una bona estona fent xup-xup a la primera piscineta, hem anat cap a la segona. Ha estat llavors. El moment culminant. Altre cop, més de 40 ulls sense ni parpallejar observant cadascun dels nostres moviments. Quan, armada de valor, m'he tret les xancletes i he procedit a entrar a l'aigua, el terra patinava i he fotut una relliscada que he fet una voltereta a l'aire i tot. La reacció ha estat instantània. L'audiència no ha pogut reprimir les rialles, i a mi no se m'ha acudit res més que saludar formalment el meu públic. Llavors, un senyor que hi havia dins de la piscineta m'ha cridat l'atenció perquè m'havia d'haver tirat aigua als peus amb una palangana abans d'entrar a la piscina... no li deu haver entusiasmat la meva entrada espectacular a l'aigua...
Una experiència que no oblidarem. Ni ells tampoc... :)
I demà ja comencem la gran aventura en bicicleta!!! Direcció: costa est!!!
 |
| Aquesta era la piscineta de l'aigua freda. No tenia gaire èxit. Per mala sort, no ens han deixat fotografiar les altres... |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada