Taroko

Ja som a Taroko, un dels parcs naturals més importants de Taiwan!!! Demà deixem les bicis ben aparcades per visitar el parc!

Vista de Su'ao

Platja de Dong'ao

Km 200

Ja som a Su'ao! I hem arribat ben "su'aes" (perdoneu, és humor "pap" -és a dir, del meu progenitor- però algú ho havia de dir...) i felices com unes llangonisses, ja que Su'ao té aigües termals, i és la nostra GRAN oportunitat de millorar l'experiència que vam tenir fa uns dies fent xup-xup!!!

Ha estat posar els peus a Su'ao i arribar als 200 km des que vam sortir de Taipei. I la veritat és que ho portem molt bé, això. Els culs aguanten prou bé, de moment. I el que és increïble és veure l'acollida que tenim arreu on anem!!! Des que vam començar a pedalar, hi ha gent que ens ha regalat mandarines, xocolatines, i avui els amos del restaurant on ens hem parat a dinar no ens han ni deixat pagar el dinar!!! La gent ens saluda i ens diu 加油 "jiayou!" (Literalment, "A afegir oli!!!", o sigui "ànims!!!").

Davant de l'Illa de la Tortuga

Família feliç

Habitació amb massatge de peixos

Ei, família!!!
Us escrivim des de Fulong, a la costa nord-est.
Tot i que aquest era el pla inicial, al final vam decidir no venir directes cap aquí des de Taipei. La nit abans de deixar Taipei vam quedar per sopar amb l'Héctor, un amic de la facultat que fa 3 anys que viu aquí, i en explicar-li l'itinerari ens va desaconsellar rotundament que agaféssim la carretera est, ja que és molt muntanyosa. Taipei està completament envoltat de muntanyes. L'única via planera per sortir-ne és seguir el riu Tamsui (o Danshui) fins a la desembocadura. Un cop a l'antic port de Taipei, Tamsui, ja ets fora de la zona muntanyosa i pots fer la volta a l'illa sense afrontar desnivells massa exagerats, ja que les muntanyes es concentren al centre de l'illa.
Hem fet, des que vam sortir de Taipei abans d'ahir, 143 km.

Ahir vam fer, però, el tram més dur: de Tamsui a Wanli. Les condicions climàtiques no van ser les millors i vam arribar a Wanli xopes i amarades. Fou en aquest estat que vam posar els peus en un  "motel" de Wanli. No sabíem ben bé quines diferències hi havia entre un hotel i un motel, i el preu pujava una mica, però era l'opció que se'ns havia presentat al davant.
Mentre intentàvem si era possible rebaixar el preu de l'habitació, la recepcionista ens va dir que el preu incloïa "paoyu anmo". No us preocupeu. Nosaltres tampoc sabíem què carai era això del "paoyu anmo", però vam deduir que era un massatge ("anmo" vol dir massatge) de peixos ("yu" pot voler dir peix), i com que a la Xina existeixen aquelles piscines on et banyes i els peixos et mengen la ronya de la pell, doncs vam deduir que devia ser això. Li diem a la recepcionista que a nosaltres no ens agraden els "massatges de peixos" i que si ens pot treure això del preu. Ens diu que no és possible. Que totes les habitacions ho tenen inclòs. En fi, què hi farem, doncs! Endavant...
Lo bo del cas és quan arribem a la nostra "habitació", que no es reduïa només a habitació sinó que tenia garatge privat i tot a la planta baixa (i ens va anar de conya per aparcar les bicis). Pugem a dalt i ens trobem una habitació descomunal i, sobtetot, un lavabo impressionant... amb una banyera per "paoyu anmo", que va resultar ser no pas massatge de peixos, sinó un jacuzzi!!!! "Pao" vol dir bombolla i "yu" (depenent del to en que s'utilitzi) vol dir "bany"... o sigui: "massatge de bany de bombolles", traduït literalment!!! Jajaja!!! Encara ara ens fotem un fart de riure amb el "massatge de peixos"!!!!!
No cal dir que vam aprofitar el jacuzzi (que sí que ens agrada més que el "massatge de peixos" i hem dormit de conya, en el llit més tou des que vam arribar a la Xina!!!

I avui, per sort, el sol els ha acompanyat en tot el dia i hem pogut gaudir del paisatge meravellós de la costa nord-est!!!! :)

Algunes fotos de l'aventura:

Roques erosionades de Nanya

Fent xup-xup

Taiwan té una gran quantitat d'aigües termals. La Sandra ja feia mesos que somiava en anar a fer xup-xup. I avui ha estat el gran dia.
Primer ens hem arribat a Tamsui, el port de Taipei, al nord, que va passar per moltes mans abans de ser taiwanès, entre les quals per mans espanyoles (una vintena d'anys), i sobretot holandeses.
Però el plat fort del dia era anar a fer xup-xup a les aigües termals de Beitou, no gaire lluny de Tamsui.
Si volíem una experiència única, creieu-me que l'hem tingut...
Hem optat per anar a, per dir-ho d'alguna manera, la piscina pública d'aigües termals de la ciutat, pel mòdic preu d'1 euro.
L'altre dia vam aprendre una expressió xinesa per dir "ple a vessar", que és "com bullir jiaozis zis (raviolis xinesos)", ja que els jiaozis es bullen en una olla tots junts sense deixar ni un espai, com nosaltres fem amb els "brunyols". És una expressió ben il.lustrativa, eh? Doncs bé, tornant al tema que ens pertoca, ens hem trobat ni més ni menys que com en una olla de jiaozis, tots ben juntets fent xup-xup.
Hi havia diferents mini-piscines (rotllo gorgues) de diferents graus de temperatura. A cada piscineta hi havia entre 20 i 30 persones, la majoria d'edat avançada. Les dones, en banyadors de cos sencer, algunes portaven banyadors-faldilleta, que estan súper de moda per aquestes terres, però també n'hi havia que semblava que portessin vestits de nenoprè: pantalons llargs, samarreta màniga llarga i amb el banyador per sobre!!!! Però a part de la poca carn que ensenyaven, hem de destacar que, tot i que no feia sol, tant homes com dones portaven barrets, gorres, o altres coses que també s'estilen molt per aquí: gorros de dutxa i, sobretot, tovalloles plegades a sobre el cap (sí, sí, heu llegit bé: plegades)...
La Sandra en bikini i jo en calces i sostens estàvem una miiica cohibides... però ens hem tret la vergonya de sobre i... hem entrat en acció. Érem les úniques estrangeres. I teníem tothom expectant.
Després d'una bona estona fent xup-xup a la primera piscineta, hem anat cap a la segona. Ha estat llavors. El moment culminant. Altre cop, més de 40 ulls sense ni parpallejar observant cadascun dels nostres moviments. Quan, armada de valor, m'he tret les xancletes i he procedit a entrar a l'aigua, el terra patinava i he fotut una relliscada que he fet una voltereta a l'aire i tot. La reacció ha estat instantània. L'audiència no ha pogut reprimir les rialles, i a mi no se m'ha acudit res més que saludar formalment el meu públic. Llavors, un senyor que hi havia dins de la piscineta m'ha cridat l'atenció perquè m'havia d'haver tirat aigua als peus amb una palangana abans d'entrar a la piscina... no li deu haver entusiasmat la meva entrada espectacular a l'aigua...
Una experiència que no oblidarem. Ni ells tampoc... :)

I demà ja comencem la gran aventura en bicicleta!!! Direcció: costa est!!!

Aquesta era la piscineta de l'aigua freda. No tenia gaire èxit. Per mala sort, no ens han deixat fotografiar les altres... 

De la Xina profunda a Taiwan

Quantes coses per explicar... No sabem ni per on començar!!! Tot just ens acabem d'adonar que no fa ni una setmana que vam marxar, però la sensació que tenim és que fa setmanes que voltem!!! Quina intensitat, mare meva!!!

Doncs bé, de Shanghai vam agafar un tren de nit fins a Qingtian, on vam arribar a quarts de 10 del matí. Feia temps que no agafàvem el tren de nit i en teníem moltes ganes, però ens limitarem a dir que no va ser tan idíl.lic com ens pensàvem... la Sandra va aconseguir dormir 2 segons en tota la nit, mentre m'envejava veient-me dormir com un tronc. Ha de fer ràbia, ho reconec...

Un cop a Qingtian, vam buscar un lloc per dormir i vam sortir a voltar. De seguida vam entendre perquè els xinesos no entenien què c...llons hi anàvem a fer a Qingtian. Podríem dir que no és el lloc més bonic del món... tot i que ens va sorprendre trobar un barri vell ben bonic on ens vam asseure a fer petar la xerrada amb unes velletes i vam acabar completament envoltades de gent encuriosida. Els devíem donar tema de conversa aquell dia, el següent i encara ara deuen estar parlant de nosaltres perquè encara ens xiulen les orelles...
Allà ens vam trobar amb una xinesa de Banyoles que ens va ajudar a visitar una escola. Va ser una experiència increïble i inoblidable. Teníem els nens que no ens deixaven ni caminar de l'emoció de veure'ns, i fins i tot els vam haver de firmar autògrafs en els llibres de text!!! Amb la missió complerta, vam tornar a agafar el tren fins a Wenzhou i d'allà fins a Xiamen.
A Xiamen, la Xuehua ens va venir a buscar a l'estació amb el seu marit. Per qui no sàpiga o no recordi qui és la Xuehua, no us podeu perdre la nostra història de "yuanfen" de quan ens vam conèixer:  http://www.fotolog.com/silviacompany/54489735/#profile_start

Doncs bé, amb la Xuehua ens hem continuat veient, molt de tant en tant, però el vincle que tinc amb ella no el tinc amb cap més xinès.
Ha estat un dia meravellós el que hem passat a Xiamen amb la Xuehua, i també amb la seva família...

I tanquem el capítol de la Xina, perquè tot just fa un moment hem encetat el capítol de Taiwan. Hem arribat a l'illa de Kinmen, illa molt a prop de Xiamen però que pertany a Taiwan. Demà volem d'aquí cap a Taipei. Però ja us vanço que aquest país ens porta molt bones vibracions... només de posar els peus aquí ja ens hem adonat que això és un altre món. Un món que ens agrada molt!!! :)

El pas (o no pas) del temps...

Com si no hagues passat el temps...

Probablement ben poques vegades podem tenir aquesta sensacio. El temps passa i els llocs canvien, i mes les ciutats de la Xina, on la velocitat de demolicio i construccio es supersonica. Pero ahir, sorprenentment, vam pujar a la bici des de can Miguelin, que resulta ser molt a prop d'on viviem fa 4 anys, i vam refer el cami que feiem cada dia per anar a l'Expo... Vam passar per Dong'an lu, el nostre carrer, i vam entrar a la Concessio Francesa, que mante el seu encant meravellos... Quina sensacio de felicitat... Teniem la impressio que no havia canviat res, que no haviem marxat de Shanghai... I recordavem els llocs on haviem viscut moments, tant importants com intrascendents, pero no per aixo oblidables.


I aquesta nit agafem el tren cap a Qingtian, ciutat d'on son la majoria de xinesos que viuen a casa nostra. Aquests propers dies, mentre estiguem en terres xineses, no tindrem acces al blog. En aquest pais hi ha una cosa que es diu censura, i si no tens la sort de tenir un programa per saltar-te-la, com tenim ara mateix des de l'ordinador d'en Miguelin, no s'hi pot fer res. I els blogs son perillosos, ja que poden contenir critiques. I la critica es una cosa que no interessa fomentar en aquest pais. Per tant, tornarem un cop ja haguem posat els peus a Taiwan! Pero les properes parades seran Qingtian i Xiamen. Fins aviat!

我们到了上海！Ja som a Shanghai!!!

Nihao a tothom!!!

Només unes línies per informar que hem arribat a Shanghai bé i súuuuper contentes!!! I això que hem arribat ni més ni menys que en plena hora punta de dilluns tarda-vespre, cosa que ens ha fet adonar de seguida que, efectivament, havíem aterrat a la Xina... Després de passar una horeta en el metro com sardines hem arribat a can Miguelín. Estem saltant d'alegria!!!! (i mortes de son també... jeje). I ja hem fet realitat un dels nostres desitjos: anar a menjar fideus ben bons per sopar!!! Mmmm!!! :) Bona nit!!!!